miércoles, 17 de junio de 2015

La Visita de Voro Ortells


Un divendres qualsevol, vam tindre una “xerrada” amb un prestigiós filòleg de València, Salvador Ortells, premiat enguany amb l’Alfons Magnànim de poesia.  Ell ens va explicar durant més d’una hora, part de la història de València i com, la llengua ha anat evolucionant a poc a poc.






En primer lloc, ens va llançar a fer una reflexió sobre l’estat actual de la llengua: sense ràdio, ni premsa, ni televisió. Voro va realitzar una conclusió molt important i era que, en el moment en  que els valencians deixem d’emprar el nostre idioma, deixarem de ser una societat organitzada i ens costarà molt de incorporar-lo en un futur. La lluita és ara.



Després, ens va explicar com es va formar la llengua, quina va ser la seua evolució, el seu procés i, finalment va analitzar l’estat actual passant, evidentment, pel conflicte lingüístic que tants anys ens ha acompanyat i ha tingut part de la societat valenciana dividida. Segons ell, es tracta d’etapes en que no s’explicava res i es volia imposar-se el criteri de diferents persones interessades, cosa que pensa que huí hi ha més informació i tot ha canviat, que el conflicte deixarà de ser conflicte prompte.


A continuació, ens va contar detalls de la història de València, és a dir, les voltes que sigué conquerida, com els aragonesos i els catalans repoblaren la ciutat (per això, els dos noms de ponts que els fan honor a la ciutat), com es va perdre una lluita i es perquè l’idioma (més de 300 anys sense emprar-se) i com la reconstrucció d’aquella llengua perduda va costar tant de realitzar.


A més, com a curiositat, ens va explicar perquè l’escut de València portava les dues  “L”   “L” una a cada costat, i era perquè València havia sigut dos vegades Leal a Aragó quant Castella volgué conquerir-nos i ens va aconsellar que, si escotes a la teua ciutat, ella parla de la seua història...


Per últim, us conte una cosa que em va cridar l’atenció gratament, i és que,  quant un company meu començà a parlar valencià sense cap destresa i amb castellanismes, els companys li rectificaren i es rigueren, però ell digué:


-”Per a mí, tu t’has guanyat més el meu respecte al intentar parlar el Valencià, que tots aquells polítics que porten més de 20 anys ací, i encara nos saben parlar-lo”.








Carlos Ribes García