viernes, 19 de junio de 2015

1a exposició Sollana


La sensació mentres anàvem camí a Sollana era de nerviosìsme. Des de que pujàrem al tren, molts  dels alumnes estàvem llegint les nostres presentaciòns, repassar are precís, era la primera exposiciò que farìem davant un públic.






Una vegada a l’institut,  el nostre nerviosisme va augmentar en comprovar  que els alumnes que entraven per la porta eren un any o dos majors que nosaltres. Inquietud prompte desapareguè  quan ens vam adonar no interrompìen l'explicació, col·laboràven i tenìen una actitud positiva davant nosaltres. A molts, això ens donà seguretat.


Quan acabàrem l’exposició era l’hora del pati, era la primera vegada que estàvem a un l’institut tan gran, amb tanta gent i, a més a més, amb diferència d’edat, però ho resolguèrem prompte: vam jugar al futbol amb tots i vam compartir moments divertits.


En definitiva, està clar que fer coses en públic no ens asusta, el que ens asustar és més qüestió del domìni de la llengua que altra cosa, per això, continuarem practicant. Això sí, el fort aplaudiment que reberem per part del alumnes fou el més motivador i més gratificador de tot l’esforç realitzat, sols amb eixa resposta, ja podem estar ben contents.
Gabriel Gómez