jueves, 9 de noviembre de 2017

Realidad Virtual



Hola, me llamo María Ángeles, este es uno de los blogs del colegio donde trabajo, aquí suelo colgar información sobre el trabajo que realizo con los alumnos, como podéis ver, suele estar bastante relacionado con la innovación. Soy profesora de Lengua y Literatura valenciana, por eso, el blog y todos los contenidos que debo trabajar son en valenciano.
Independientemente de la Lengua que usamos, lo que sí estamos de acuerdo es que la innovación es algo que llena nuestras aulas día a día y que va tan rápido, que casi no nos da tiempo a aplicar todo lo que aprendemos. Es por esto que, el curso de VR me parecía interesantísimo para estar a la última en recursos que pueda aplicar en aula.
por último, decir que, aparte de leer y viajar, me gusta mucho aprender y aplicar los nuevos conocimientos, por eso,espero aprender muchísimo en este nuevo curso INTEF.

jueves, 10 de noviembre de 2016


Creación Vídeo Flipped: flipante.

La verdad es que, al principio me parecía difícil realizar un vídeo. Además, cada ordenador de que disponía era de una manera y disponía de opciones distintas. Trabajar desde aquí, desde allá fue complicado, pero al final saló todo más pronto de lo que esperaba.

Seleccionar un recurso de tanto para la creación del vídeo era difícil. La elección del recurso dependió de que fuese factible realizarlo por la falta de tiempo con la que solemos ir todos, al final, escogí un Power Point y, créanme, es más fácil de lo que parece crear un vídeo.

Para mí, lo que más me sorpredió fue el último recurso, el que pensaba que era más difícil: insertar preguntas al vídeo creado y colgado en Youtube. En mi caso, usé el PlayPosit y, en menos de 5 minutos, había creado las preguntas y el vídeo.

Aunque es verdad que debería mejorar el planteamiento del proyecto y algunos recursos para la grabación que no son los mejore, por lo demás, los recursos que he podido usar y conocer me parecen enriquecedores, tanto, que no voy a parar de generar nuevos vídeos, miles de vídeos, con miles de cuestiones, ya que usar la Flipped es muy productivo y enriquece la clase en todos los sentidos.

Aquí os dejo mi vídeo enriquecido con preguntas. Espero que os guste. Lo importante es compartirlo para que mucha gente pueda ver que todo es realizable. https://www.playposit.com/delivery/249040/499986/introduccin-sibila


viernes, 19 de junio de 2015



Altres activitats.




Després de fer totes les eixides, a classe seguíem treballant. l'Anàlisi de la trama era important. Una de les persones que ens va ajudar fou Anna Mª Villalonga, professora de la UB. Ella és experta en novel·la negra, de fet acaba de publicar una novel·la i ha guanyat el premi de València Negra aquest Juny. Ella es va interessar pel projecte i ens va passar informació sobre l'obra de Ferran Torrent, que nosaltres anàvem resumint i organitzant a classe.

Ademés, seguíem realitzant dibuixos sobre els personatges i les trames, com el de la Maria, l'única dona que surt al llibre amb un paper important.

Després de l'exposició, el més important va ser ampliar l'informació i treballar com millorar tots els aspectes orals per poder millorar. La tasca va ser fàcil, perquè ens gravàvem llegint i féiem Audiobooms per poder escoltar-nos. Poc a poc, anàvem millorant.

José Moya.


LA EXPOSICIÓ


Després de molt de temps de preparació, va arribar el dia esperat per tots: l’exposició oral. Era la primera vegada que realizàvem una exposició oral davant un públic major però, gran part del treball de camp d’investigació que havíem realitzat durant mesos, culminava ací.


En eixe sentit, hem llegit el llibre, hem analitzat la trama, els personatges, hem buscat informació...tot això, per a donar a conéixer a gent de la nostra generació qui és Butxana, el personatge literari més important de nostra societat.


Els temes que vam desenvolupar van ser diversos, segons el grup que parlava. Dividits de dos en dos, els temes van ser els següents: personatges, explicació de la trama, societat, política, edicions, la música del llibre i l’autor.


Quan vam arribar a l’institut públic de Sollana ens va rebre el professor de valencià i  conegut escriptor també, Víctor Labrado. Ens va acomodar a l’aula i ens reberen els alumnes de 3er d’ESO.
Els alumnes, a part d’escoltar-nos, teníen uns instruments d’avaluació, les dianes, amb la qual cosa, ens avaluaven després d’haver fet la l’intervenció, cosa que ens ajudava a veure com ho havíem fet  i si havia agradat o no.


La veritat és que l’experiència fou bonica i enriquidora, i ens ha donat seguretat de cara a la següent.

Rafa Rita



1a exposició Sollana


La sensació mentres anàvem camí a Sollana era de nerviosìsme. Des de que pujàrem al tren, molts  dels alumnes estàvem llegint les nostres presentaciòns, repassar are precís, era la primera exposiciò que farìem davant un públic.






Una vegada a l’institut,  el nostre nerviosisme va augmentar en comprovar  que els alumnes que entraven per la porta eren un any o dos majors que nosaltres. Inquietud prompte desapareguè  quan ens vam adonar no interrompìen l'explicació, col·laboràven i tenìen una actitud positiva davant nosaltres. A molts, això ens donà seguretat.


Quan acabàrem l’exposició era l’hora del pati, era la primera vegada que estàvem a un l’institut tan gran, amb tanta gent i, a més a més, amb diferència d’edat, però ho resolguèrem prompte: vam jugar al futbol amb tots i vam compartir moments divertits.


En definitiva, està clar que fer coses en públic no ens asusta, el que ens asustar és més qüestió del domìni de la llengua que altra cosa, per això, continuarem practicant. Això sí, el fort aplaudiment que reberem per part del alumnes fou el més motivador i més gratificador de tot l’esforç realitzat, sols amb eixa resposta, ja podem estar ben contents.
Gabriel Gómez






Tocant València...


Al cop d’uns dies anàrem a veure una obra de teatre al “FLUMEN”. Havíem estat llegint i estudiant “Luces de Bohemia” i a la fi veguérem l’obra de teatre.  









Héctor Ruiz.


Eixida inesperada


De vegades no sona el telèfon, de vegades, com pensat i fet, tenim sortides inesperades com la que vam fer un dia que estàvem al pati i no teníem pilota i els professors decidiren fer una sortida ràpida per aprofitar el temps.


L’activitat consistia en anar a l’oficina de turisme i preguntar si ens podien donar un plànol de la ciutat, ja que, com Butxana es mou per valència (i molt) ens podia ajudar a situar-nos dins la ciutat i recórrer, així, el llocs on ell va.


Per a emprar el valencià correctament, i assegurar-se que tots participàvem, ens dividirem en grups de dos en dos. I tots col·laboràrem.


Jo vaig entrar amb el meu company Raül i, mentre ell parlava amb les dependentes, jo pensava tota l’estona en que devia dir correctament “plànol” i no “mapa”, cosa que solem fer sense adonar-nos (i a més d’un se li va escapar). Jo no volia que em passara com als altres, i pensant pensant, al final, ho vaig fer mal: vaig dir “mapa”. Evidentment, els professors es van donar compte i me feren un escoltet…

Al sortir de la tenda, veguérem una càmera que gravava a tot el que passara per davant d’ella. En adonar-nos tots començàrem a fer tonteries davant de la càmera i ens férem unes fotos tots junts, que actualment estan penjades al twitter.






Héctor Ruíz.


miércoles, 17 de junio de 2015

La Visita de Voro Ortells


Un divendres qualsevol, vam tindre una “xerrada” amb un prestigiós filòleg de València, Salvador Ortells, premiat enguany amb l’Alfons Magnànim de poesia.  Ell ens va explicar durant més d’una hora, part de la història de València i com, la llengua ha anat evolucionant a poc a poc.






En primer lloc, ens va llançar a fer una reflexió sobre l’estat actual de la llengua: sense ràdio, ni premsa, ni televisió. Voro va realitzar una conclusió molt important i era que, en el moment en  que els valencians deixem d’emprar el nostre idioma, deixarem de ser una societat organitzada i ens costarà molt de incorporar-lo en un futur. La lluita és ara.



Després, ens va explicar com es va formar la llengua, quina va ser la seua evolució, el seu procés i, finalment va analitzar l’estat actual passant, evidentment, pel conflicte lingüístic que tants anys ens ha acompanyat i ha tingut part de la societat valenciana dividida. Segons ell, es tracta d’etapes en que no s’explicava res i es volia imposar-se el criteri de diferents persones interessades, cosa que pensa que huí hi ha més informació i tot ha canviat, que el conflicte deixarà de ser conflicte prompte.


A continuació, ens va contar detalls de la història de València, és a dir, les voltes que sigué conquerida, com els aragonesos i els catalans repoblaren la ciutat (per això, els dos noms de ponts que els fan honor a la ciutat), com es va perdre una lluita i es perquè l’idioma (més de 300 anys sense emprar-se) i com la reconstrucció d’aquella llengua perduda va costar tant de realitzar.


A més, com a curiositat, ens va explicar perquè l’escut de València portava les dues  “L”   “L” una a cada costat, i era perquè València havia sigut dos vegades Leal a Aragó quant Castella volgué conquerir-nos i ens va aconsellar que, si escotes a la teua ciutat, ella parla de la seua història...


Per últim, us conte una cosa que em va cridar l’atenció gratament, i és que,  quant un company meu començà a parlar valencià sense cap destresa i amb castellanismes, els companys li rectificaren i es rigueren, però ell digué:


-”Per a mí, tu t’has guanyat més el meu respecte al intentar parlar el Valencià, que tots aquells polítics que porten més de 20 anys ací, i encara nos saben parlar-lo”.








Carlos Ribes García

miércoles, 10 de junio de 2015


Tots amb el Llevant


Un dia, en classe de valencià, la professora ens va convidar a anar a “pegar una volteta” per València. Cal dir, que sols ens va convidar als que havíem fet les redeaccions que havia manat per al dia en qüestió.


En primer lloc, vam anar a la tenda oficial del Llevant. Pel camí, atravessàrem el Corte Inglés i passàrem per la secció de rellotgeria. Com anteriorment ens va dir la professora, la marca de la que parla el llibre que estem llegint  No emprenyeu el comissari! estava apartada de de totes les demés, s’amomenava Omega.


Molt prop d’allí, estava la tenda del Llevant, i no anàrem sols a veure-la, clar està, sinó a tirar a una bústa un llistat de dessitjos que volíem per als reis mags. La dependenta, com que estava contenta perquè vam ser els primers, de seguida ens va fotografiar i ens va penjar en Twitter. El que vam demanar van ser unes entrades de futbol per si podíem trobar-nos amb Ferran Torrent. Tot era qüestió de temps si ho aconseguíem o no.


Com que al tornar al Col·legi encara teníem temps, entràrem a diversos bars a preguntar si sabien fer un rebentat, la beguda clau al llibre. En trobàrem sols un i el cambrer ens va dir que ell el sabia fer perquè ell era de poble, però que a la ciutat s’havia perdut la tradició de fer-los bé.



jueves, 28 de mayo de 2015




EL SORD.


El sord és un del personatges més extravagants que apareix al llibre. Sols apareix dues vegades, una al principi, i una al final, però és un personatge que aporta una bona dosi de comicitat.






Per una part, no tenim cap descripció física d’ell, per tant, per imaginar-lo nosaltres, el dibuixàrem.
Per altra part, sabem que no és un personatge massa estimat pel Comissari, ja que, cada vegada que crida a la comissaria, ho fa tant justet, per tal que no el poden localitzar mai. Això al Comissari li crispa, s’emprenya molt quan l’escolta dir que a les 12:00 matarà al bisbe.



És un personatge que aporta comicitat per què sols diu això. Ens dona la idea de com, algunes persones disfruten de fer aquestes coses, de fer mal per fer mal...






Santiago González Ortiz

jueves, 14 de mayo de 2015

EL COMISSARI

Es tracta d'un personatge clau en la història, apareix al complicar-se la primera trama.
Per una part, és un personatge fort, el que mana, és el comissari. Representa el poder i, com a tal, abusa del poder quan decideix llevar-li la licència a Butxana. A més a més, és un xic fort, temperamental, viu estressat (com ho demostra el seu llenguatge) i s'emprenya fàcilment.


El seu poder es veu atacat quan precisament  Fede, el cambrer del bar on va tots els díes a prendre un reventat, entra en sa casa a furtar-li un rellotge i un secreter. Des d'aquell moment, tota la investigació es centrarà en buscar qui li va robar. Les casualitats de la vida fan que se n'adone que no hi ha ningú millor relacionat amb delinquents que Butxana, per això, el torna a cridar i li assegura que, si torna el secreter i el rellotge, ell li tornarà la licència.

Tot això va ser idea de Tordera, l'ajudant del Comissari, una persona molt interessada en tot el treball de Comissari i en tindre'l ben content...

Aquestes coses demostren com la corrupció vé dels despatxos: un comissari que per un abús de poder lleva licència a un detectiu que preten ocultar coses, i un ajudant que vol trepar ell, i la seua família...









                                                                      EL NIS

Un dels personatges que més risa ens va fer el Nis, no sols per les circustàncies que envolten el problema psíquic que té el Nis, sinò per la forma en que Ferran narra l'anècdota.



El Nis és el desencadenant de una de les trames, un personatge secundari potent.És el germà del Fede i viu amb ell. Nis té una enfermetat psíquica no tractada, cosa habitual abans i, quan una persona patia una d'aquestes enfermetats, el tenien en casa sense sortir, de manera que eren persones difícils de tractar.




El Nis era gran, pesava mols quilos i, de vegades, el Fede no podia amb ell. Com que no feia res i estava tot el dia a casa, mirava molt la TV, li agradaven les presentadores.


Un dia, va mirar per la finestra i va veure la tele del veí i es va quedar al·lucinat, era "de colorins" i la volia. Aleshores, va agafar el Fede del coll i li deia que volia la TV "de colorins", és a dir, una TV en color.




Aquelles TV serien de les primeres que hi havien i, com tots sabem, les noves tecnologies resulten molt cares. Com que Fede no tenia diners, per tal d'evitar noves situacions complicades amb el Nis, va decidir comprar la TV. Bé, comprar, comprar, no exactament. Just el fet de voler comprar la TV el vaclavar en un embolic del que no va ser fàcil sortir...